Qui no hi ha
anat mai a fer el vermut?
Abans, el
diumenge, anar a missa i després fer el vermut semblava una mateixa cosa. Ara,
com sabem, gràcies a Mario Benedetti, no cal anar a missa i sembla que el
costum del vermudet, està de cap a caiguda. Encara així trobem gent que va a
missa i gent que fa el vermut i, encara més, gent que fa les dues coses. No
passa res.
És un costum
aquest, de fer el vermut, molt arrelat a les terres on es parla la llengua en
què escric avui. Tal vegada la situació actual no ens permet a tots mantindre
les bones tradicions de la nostra cultura. Però, si no podem tots els diumenges
com abans, ho podem fer més a la llarga.
El vermut és un lleuger àpat que es fa al migdia, abans de dinar. Com per fer gana. Ara sembla que la cervesa ha destronat el autèntic vermut, encara que hi torna amb força. Ara mateix, els cellers valencians aposten, cada vegada més, pel vermut.
Al voltant de la
taula s’asseien grans i menuts, els adults beuen vermut, si pot ser, amb una
mica de sifó i un tallet de llimona. Avui és més fàcil demanar una cervesa. Els
petits demanen una beguda sense alcohol. La beguda se sol acompanyar amb unes
olives, unes bones anxoves, ametlles salades, cacaus, clòtxines o gallets de
mar, que tot combina bé.
És hora de
recuperar el vermut, per això L’Ham del Mercat amplia la seua oferta. Vermut
que li ofereixen, vermut que proba i si el paladar diu que està bo, al Rebost
que para.
Jo recorde, de
petit, anar a fer el vermut, primer amb els pares i els seus amics i, passat el
temps, sense els pares i amb els amics i amigues meus. Quan vaig començar em
demanava un refresc, és clar.
Amb el pas del temps he anat assolint el gust i el plaer de prendre un bon vermut. I ho pots fer abans o després de dinar. En aquells temps passats, el vermut se servia amb copa de vidre amb forma de con i era dolç o sec, blanc o roig, al gust. L’Ham del Mercat té, a banda dels vermuts, uns morterets del poble alacantí d’Agost, amb forma cònica i que són una gràcia per fer un vermut.
El vermut és, doncs, un aperitiu alcohòlic present arreu d’Europa, que es pot prendre abans de dinar o després de menjar, com un bon digestiu.
Per a la seua
elaboració s’utilitza l’alcohol del vi i una barreja d’herbes aromàtiques. A mi m’agrada
més el roig, més conegut amb el nom del color negre en aquestes terres. Cada
mestre sol guardar la seua recepta amb molta cura. Per això, sent una mateixa
beguda, segons la recepta del mestre artesà, cadascun destaca per una
peculiaritat, el seu aroma, el seu paladar, el seu color, el seu frescor...
Jo, sincerament us
recomane un vermut de L’Ham del Mercat, encara que jo sé quin és el que més
m’agrada, es interessant anar provant-los tots, fins que reconegueu el vostre
sabor. Així ho he fet jo.
