I
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli
cru
el pimentó torrat,
tallat en tires.
cante, llavors,
distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat
en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb
un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó
torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a
l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l
fot.
Vicent Andrés
Estellés, Res no m’agrada tant. A: Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora,
València: Eliseu Climent, 1974, 215.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada